---

Amb quasi total probabilitat el primer avantpassat directe del qual tenim indicis és en Bernat Vallbona, de Guialmons, o Guimons. El Fogatge de 1497 reportà que a Guialmons hi havia dotze cases. Només en una d’elles constava la família Vallbona en la qual en Bernat Vallbona figurava com a cap de la família. I aquesta dada ens remunta al temps del rei Ferran II el Catòlic.

Pocs anys després, encara en temps del Rei Catòlic, es manà fer el Fogatge de l’any 1515, en el qual es revelava que el cap de casa de la família Vallbona, a Guialmons, era en Joan Vallbona. En aquell any el Fogatge notificava que a Guialmons hi havia onze cases.

Ara bé, la primera notícia fidedigna que ens ha arribat dels avantpassats remots és del llibre parroquial de baptismes, esposoris i òbits de la parròquia de Sant Martí, de les Piles, quasi cent anys després del fogatge, per lo qual ens resulta difícil, a hores d’ara, establir la relació directa amb el primer Vallbona conegut de Guialmons. Doncs bé, en aquesta església, dia 13 d’abril de 1581, contragueren matrimoni en Pere Vallbona i na Coloma Balsells. La nota registral diu així: 

«A XIII de abril de 1581 son estats esposats y beneits per mi Magi Pons pvre. rector del present lloc de les Piles Pere Vallbona pobil del lloc de Guialmons bisbat de Vic y Coloma donzella filla den Joan Balsells y de na Margarida sa muller del present lloc de les Piles essent presents y testimonis en Monserrat Talavera y en Antoni Balsells del present lloc»  (veure «Llibre de òbits y baptismes del reverent Magí Pons, rector del any 1564», foli digital 61, en l’arxiu parroquial de les Piles).

D’aquesta nota registral en podem extreure algunes informacions interessants per a la nostra investigació:

– El contraent, en Pere Vallbona, era natural de Guialmons, de malnom «pobil»,  o «lo pobill«, sobrenom que seguiran portant la resta dels seus descendents directes;

– la contraent, na Coloma Balsells, era natural de les Piles i allà s’hi va casar perquè era la parròquia on tenia el domicili l’esposa, segons manava el Concili de Trento, costum que va durar fins quasi bé a finals del segle XX;

– lamentablement, no figuren ni el nom dels pares del novii, ni la professió, cosa que dificulta notablement la recerca genealògica dels seus ascendents;

– sí que ens han arribat els noms dels seus sogres, els pares de na Coloma, que formen part del nostre arbre genealògic com a avantpassats directes;

– hem de fer veure que, en aquell temps, la dona perdia el seu cognom quan s’esposava pel que na Margarida, esposa d’en Joan Balsells, només figura com a «sa muller».

Continuarem parlant d’aquest matrimoni per la importància que té per a tots els seus descendents.

Continuarem parlant d’aquest matrimoni per la importància que té per a tots els seus descendents.