L’any 1724, quan redactà el seu testament, el Dr. en Drets Pau Vallbona i Gual declarà que «desde lo any 1694 servesch lo empleo de Procurador Gnal de dita mi Sra. la Condessa de Çavellà, y del Señor Condede Çavellà son fill y molts añys antes ya admes en el numero dels criats de sus Srias. en cuyo tempssempre ses han dignat franquearme repetidas finezas moguts dela sua bona ley y del cariño ab que heprocurat la Casa del Interes de la seva Hazienda…».

A partir de la confessió del nostre protagonista, podem afirmar que en Pau Vallbona féu carrera alservei de la família dels Comtes de Savallà des de treballs més discrets fins a la màximaresponsabilitat de Procurador General. Càrrec que exercia des de feia trenta anys.

De fet, la primera notícia que ens ha arribat de l’exercici del seu càrrec és de l’any 1696:

«El 25 de novembre de 1696, el doctor en ambdós drets Pau Vallbona, com a procurador general deTeresa de Pinós, comtessa de Savallà, manà construir a l’honor mestre Joan Tomàs, picapedrer ciutadà,unes cases noves per a la possessió de Bunyolí, segons resulta de l’acta signada davant el notariValentí Terrers; el contracte estipulava que el treball seria a escarada i per un import de 640 lliures. Enagraïment a la bona feina feta, la comtessa li donà 100 lliures més» (documentació extreta del llibrePossessions de Palma, de Gaspar Valero i Martí, en l’entrada sobre la possessió de «Bunyolí»). Aquestapossessió està situada en el centre de la baronia del mateix nom, en l’illa i Regne de Mallorca (en elsactuals termes municipals d’Esporles, Bunyola i Marratxí).

La comtessa Teresa de Pinós (+ 1726), fou la segona esposa de Joan de Boixadors i de Rocabertí, quartcomte de Savellà i baró de Bunyolí, entre altres títols. En quedar viuda, seguia administrant els bénsfamiliars en nom del seu fill, molt jove. Fou aquesta senyora qui nomenà procurador general de lafamília dels Comtes de Savallà a n’en Pau Vallbona i Gual, quan només tenia vint-i-dos anys, qui ja elsassistia com a criat, segons ens conta el propi Pau Vallbona en el seu testament.

El document exacte que explica la missió d’en Pau Vallbona el trobam a l’Arxiu del Regne de Mallorca(cf ARM, Prot. T-1.001, f. 45v i s.).

Aquesta informació és la primera notícia fidedigna de la presència del nostre avantpassat en l’illa deMallorca.

Nou anys més tard, «el 2 de febrer de 1705, Pau Vallbona, procurador de la comtessa de Savallà, féu unaprovisió sobre les millores fetes a la possessió de Bunyolí. Es tracta d’una sèrie llarga de qüestions ademanar als diversos testimonis amb l»objectiu d’aclarir quan es feren les diverses obres de millora dela possessió», seguim trobant escrit al mateix llibre sobre les possessions.

En aquell temps la comtessa de Savallà a la qual servia en Pau Vallbona, i a qui es deu referir el textcitat, era Dionísia Sureda de Santmartí i Safortesa, que es casà el 1699 amb Joan Antoni de Pacs-Boixadors i de Pinós (1672-1745), cinquè comte de Savallà, qui serà un altre dels grans personatgesrelacionats molt directament amb el nostre biografiat, com explicarem més endavant.

Església romànica de Sant Salvador, de Figuerola (Les Piles, Tarragona), del segle XII, recentment restaurada