IV Generació. En Magí Vallbona, lo pobill i lo menor (1642-1714), Batlle de Guialmons, i na Magina Gual (1638-1709)

Els ancestres en Magí Joan Vallbona, lo pobill, i la seva esposa na Maria Millas, tingueren un sol fill, de nom MagíVallbona.
En Magí Vallbona, lo pobill, fou batejat en perill de mort en el domicili familiar dia 10 d’octubre de 1642. Li fou posat elnom de Magí Isidre. Els seus padrins de fonts foren n’Isidre Millas, conco matern, de Sant Gallard, i n’Elisabet Gasol,muller de Joan Gasol, de Guialmons.
En Magí Vallbona es casà amb na Magina Gual, oriünda d’Esblada, filla d’en Joan Gual i de na Mariagna, o MariaÀngela, en l’església de Santa Perpètua de Gaià dia 23, o 26, de febrer de 1659. En la partida matrimonial, en un llocposa que la boda fou dia 26 de febrer, però al final de la partida hi ha escrit que va ser dia 23. D’aquí la confusió en eldia exacte.
Com a anècdota curiosa, hem de comentar que es casaren el mateix dia que la seva tia paterna, na JerònimaVallbona, lo pobilla, qui contragué matrimoni en la mateixa església amb en Pere Gual, germà de na Magina.
És sorprenent per a la nostra mentalitat d’avui lo joves que es casaren en Magí Vallbona i el seu pare en Magí JoanVallbona. En Magí Isidre Vallbona es casà amb només setze anys. La seva esposa en tenia divuit.

Del matrimoni en naixeren els següens fills i filles, als quals hi dedicarem una entrada a cadascun d’ells per a laimportància que tenen per al nostre protagonista principal de la història familiar que contam, fonamentada en un delsfills del matrimoni Vallbona – Gual, tots ells nats a Guialmons:

• En Magí Joan Vallbona, lo pobill, nat el 1665.
• Na Maria Àngela Vallbona, nada el 1666.
• En Joan Vallbona, nat el 1669.
• En Pau Vallbona, nat el 1672, i principal protagonista de la nostra investigació perquè és el cappare de tots elsVallbona de Mallorca.
• En Pere Vallbona, nat el 1674.
• Na Coloma Vallbona, nada el 1677.
• En Josep Vallbona, nat el 1682.

En Magí Vallbona, lo pobill, pagès, lo menor, per diferenciar-lo del seu pare, conegut també amb el sobrenom de lomajor, fou Batlle de Guialmons desde la mort de son pare, el 1699, fins al seu traspàs, que tingué lloc cinc anysdesprés que la seva esposa, el 7 de juliol de 1714. De la seva mort en parlarem en un capítol apart perquè val la penaanalitzar-la amb més tranquil·litat en una altra entrega.