Defunció de na Magina Vallbona, de fadrina Magina Gual(1638-1709) i el conflicte que esclatà el dia del seu enterrament

Arribant en aquest punt, val la pena transcriure tota la partida de defunció de la nostra àvia Magina Vallbona, o MaginaGual, per relatar l’important conflicte que esclatà el dia de la seva mort. Diu així:
«El vint i nou d’agost de mil set-cents nou fou extremunciada Magina Vallbona, muller de Magí Vallbona pagès i batlle dellloc de Guialmons sufragània de Figuerola de Santes Creus, Bisbat de Vic, per mi Josep Gispolt, prevere, i resident en laparroquia de Santa Coloma substituint al Reverent Jacint Roca prevere i vicari de Figuerola i de Guialmons per trobar-semalalt.
Morí dita Magina Vallbona als trenta-un de dit mes i any havent rebut los demés sagraments de la Santa Mare l’Església =Es dóna sepultura al cadàver de dita Magina Vallbona el dos de setembre de dit any, en la tomba que tenen els ditsVallbones en la Capella de Ntra. Sra. del Roser de dit lloc de Guialmons assistint a dit enterro lo Reverent Jaume Ponscom a Degà de Santa Coloma amb sobrepellís, sense aguardar a la Reverent Comunitat de Santa Coloma com a parrocoque és de les dues Esglésies de Sant Salvador de Figuerola i de Guialmons, lo qual enterro se feu a tota pressa i enocasió que los Reverents o part dels de dita Comunitat estaven ocupats en la Parroquial Església de Sant Salvador deFiguerola celebrant los funerals oficiats per remissió del ànima del difunt Magí Gasol fadrí de dit lloc de Guialmons, iluego que hagueren despatxat dits funerals los Reverents Mn. Dimas Roca prevere i procurador de dita Comunitat i loReverent Francisco Artigau com a síndic, junt amb los demés preveres se trobaven en Figuerola arribaren en Guialmonsper donar sepultura al cadàver de dita Magina Vallbona per orde i resolució de dita Reverent Comunitat passant ditcadàver per Figuerola primerament com han acostumat sempre, o en cas dits Vallbones no vinguessen a bé se disposàsen dita Església de Guialmons dit cadàver, per no perdre lo dret «exponte» (?) a dita Comunitat i com arribant en dit lloclos sobredits preveres trobaren ja enterrat lo cadàver, requestaren en nom de dita Comunitat al Sr. Degà i als ditsVallbones per no perdren sos drets com lo de veure més legítimament dita requesta».

La transcripció s’ha feta utilitzant criteris propis, amb l’únic objectiu que fos el més comprensible possible. Per llegir eltext original, el podeu trobar en el segon llibre de baptismes, esposoris i òbits de la parròquia de Figuerola de SantesCreus, corresponents als anys 1706-1802, folis digitals 199-200.

Ara cal situar la problemàtica sorgida el dia del funeral de l’àvia Magina. Na Magina Vallbona fou la primera membre dela nostra família que va ser enterrada en la tomba familiar dels Vallbona, feta construir pel seu sogre en l’interior del’església de Guialmons, i que havia estat inaugurada a finals de 1702, a instàncies del seu marit, i amb el trasllat de lesrestes mortals dels seus sogres en Magí Joan Vallbona,
lo pobill i lo major, i de na Maria Vallbona, nada Maria Millas.

Amb la benedicció de la nova tomba es veu que quedà sense resoldre una qüestió de drets parroquials adquiritsreferent als funerals, que afectava de ple als interessos de la Comunitat de preveres de Santa Coloma, parròquia de laqual era sufragània l’església de Sant Salvador, de Figuerola, i l’oratori de Santa Maria de Guialmons. Segons el costumde l’època que narram tots els difunts de Guialmons eren traslladats al fossar que hi havia entorn a l’església deFiguerola on eren enterrats. En aquella església si feien els funerals. Això suposava uns drets, unes obligacions i unsingressos pels capellans de la Comunitat de preveres de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, que cobraven més omanco segons si el funeral era de primera classe, de segona, o de tercera, com eren coneguts popularment.

Quan esdevingué la mort de na Magina Vallbona el problema no resolt esclatà. Els preveres proposaven que es fescom sempre. Que el cadàver fos traslladat fins a Figuerola, li fessin els funerals, i llavors fos retornada a Guialmons,per enterrar-la a la tomba familiar de l’església. Evidentment això suposava unes molèsties i despeses importants.Segons es desprén de la partida de baptisme, les desavinences no estaven encaminades cap a trobar solucionssatisfactòries i cap part volia cedir, per lo que el conflicte era latent i més viu que mai. Aprofitant la coincidència que elmateix dia hi va haver un altre funeral d’un home fadrí de Guialmons a Figuerola, i que alguns preveres de la ReverentComunitat de Santa Coloma estaven ocupats, els capellans desplaçats a Guialmons, d’acord o a instàncies de l’espòsde na Magina i de la família, decidiren practicar la política de fets consumats, i l’enterraren de pressa i corrents perquèno es pogués tornar enrere. Ja vos podeu imaginar la sorpresa i ràbia que degueren tenir els representants i demésmembres de la Comunitat de preveres de Santa Coloma quan arribaren a Guialmons per a seguir negociant un acordsatisfactori per a tots, sempre i quan ells no perdessin els drets adquirits ni quedassin malmenats els seus interessos,i trobaren que tot estava dat i beneït. La nostra àvia just llavors havia estat dipositada en la tomba, i allà s’hi deguéprovocar una forta discussió i protesta doncs, de la forma que es descriu la situació creada, es pot deduir que hi deguéhaver França i Espanya. De fet, es va presentar un plet, segons es pot entendre de les darreres paraules de la partida,que va durar molts d’anys, contra la família Vallbona.

Cal constatar que no es parla per a res de funerals, ni misses, ni novenes, el que fa suposar que a la pobra de naMagina Vallbona, degut al conflicte creat en motiu de la seva mort, no n’hi degueren fer. Realment degué ser un enterrament ben especial i únic, i envoltat de molta tensió i polèmica.