Patrimoni familiar dels Vallbona – Pobill: Cal Vallbona i laMasia del Vallbona, a Guialmons, i una altra finca gran perSanta Coloma de Queralt

Tot i que està tot pendent de confirmació documental, no podem deixar de mencionar que en temps d’en MagíVallbona, Batlle de Guialmons, i de na Magina, la seva esposa, el patrimoni familiar degué crèixer i millorar en elllogaret de Guialmons.
D’aquest temps hi ha referències de la construcció o adequació de la casa conguda per Cal Vallbona, de Guialmons.
Damunt la porta principal hi ha la data d’aquesta edificació: 1701. Fou un dels casals més esplendorosos del poble.
També posseïen la Masia del Vallbona, que a Mallorca anomenam «possessió», amb masovers, o amos, al seu servei,que la cuidaven en nom seu. En aquests moments encara no estam en condicions de oferir més dades completessobre quin dels dos Magins, el major o el menor, adquiriren la Masia, o si ja l’heretaren dels seus avantpassats.
En la Masia, que els Vallbona anomenaven «la masieta», hi conraven cereals i vinya. També es dedicaven al safrà. I hitenien un bon ramat d’ovelles i méns. En la possessió hi vivien masovers, o amos, encarregats de la finca, al servei delsVallbona – Pobill.

A principis de gener de 2018, com a conseqüència de la publicació d’aquest blog, es va posar en contacte ambnosaltres, via correu electrònic, Jaume Martell Gassó, nascut a Santa Coloma de Queralt, que ens aportà unainformació molt interessant sobre el patrimoni de la família Vallbona – Pobill, de Guialmons, a Santa Coloma de Queralt.Fou un magnífic regal de Reis, que li agraïm. En el missatge ens dóna a conèixer un llibre que ell va publicar l’any 2016,amb informació rellevant per a la nostra investigació. El llibre es titula:
“Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana. Les terresal Cadastre Reial de 1716 a Santa Coloma de Queralt”.
Segons l’autor, el llibre «tracta del temps posterior a la Guerra de Successió, exactament em baso en elsdocuments que pertanyen al
“Catastro Real de Don José Patiño, superintendente del Principado deCataluña
”. És un cadastre que es va fer a tots els pobles i poblets de Catalunya, en ell s’hi pot trobar uncontrol de propietaris i amb la descripció de les seves propietats (terres, cases, avalcadures…), També es pot trobar el que guanyaven diàriament o anualment els caps de família, i un cens de les persones decada família (ofici, noms, edats…)».

Respecte al que a nosaltres ens interessa, Jaume Martell ens conta que «en aquest primer llibre em vaigdedicar només a la informació continguda en la part de les terres. Un tal Magí Vallbona a 1716 [amb quasitotal seguretat es tracta d’en Magí Joan Vallbona i Gual, Batlle de Guialmons (1665-1723), fill primogènit ihereu de Magí Vallbona i de Magina Gual, i germà de Magnífic Doctor en ambdós Drets, Pau Vallbona iGual], tenia una peça de terra al terme de Santa Coloma de Queralt, a l’oest del terme, aproximadamental nord-oest del terme de Guialmons. Aleshores Guialmons tenia un terme propi, separat dels termes deSant Gallart, de les Piles i de Santa Coloma de Queralt, inclús el petit lloc de Figuerola de Santes Creustenia el seu propi terme. No he trobat el cadastre per Guialmons, però podria ser que existís. Per algunspobles s’ha conservat, per altres s’ha perdut, però es va fer a tots.»
I ens passa còpia del document «que parla de la propietat de Magí Vallbona de Guialmons al terme deSanta Coloma.»

I aporta les descripcions de la peça de terra:
– Era una peça de terra part campa (cultivable) part erma (no cultivable).
– Era a ¾ d’hora de casa seva (segurament de Guialmons), ho sigui que era bastant lluny, potser de lesmés lluny que trobo.
– Tenia 23 jornals, també et puc dir que era bastant gran, en relació a les mes de 400 peces que vandeclarar.
– Diu que 5 jornals eren de campa de 3a qualitat (la qualitat més baixa en quan a rendiment,dos cuarteras (de volum) per una de blat o tres per una d’espelta)
Un jornal aleshores equivalia a dues quarteres en superfície. Jornal era esura de superfície.
En aquell moment quan parlen de la mesura cuartera es parla indistintament de cuartera de sembradura(de superfície) que equivalia a la superfície que es podia sembrar amb un sac. Com de la cuartera devolum: el que cabia en un sac, o uns recipients de fusta que tenien la mesura local del poble, o de pedrafixa a la plaça del poble (a Montblanc, a Falset. Crec que a la ciutat de Mallorca hi ha la plaça de laQuartera…) que eren per mesurar.
Per això diu “que son cuatre cuarteras (en volum) de blat per jornal o sis d’espelta, les que és collia en unjornal de 3a qualitat”. I també que un jornal eren dues cuarteras (en superfície).
– La rendibilitat per la terra herma era de 6 diners per jornal. No diu els jornal però han de ser 18 (18 + 5 =23).
– Finalment apunten les afrontacions, “a solixent…, a migdia…, a ponent…, y a tremuntana” (est, sud, oest,i nord). Són ben valuoses a l’hora de situar la peça, per exemple en el nostre cas sabem que era a tocardel camí de Santa Coloma a Conesa (poble), la peça era al nord del camí o el camí era al sud de lapeça… I també a tocar del terme de Figuerola, a ponent de la peça!! Queda bastant ben situat.»

I segueix escrivint l’autor: «També les afrontacions dels veïns ens poden fer descobrir millor la situació. Defet, en quasi totes les declaracions de les peces de terra normalment hi escriuen que està “situada a lapartida de…”, en el nostre cas no ho apunten però et puc assegurar que estava a la gran partida delCodony (42 al mapa). Les partides són els noms, sovint molt antics, de les diferents zones del terme. Perexemple: “El Coll de Aguiló, la Font dels Carters, el Puig de Colomers…, a 1716 n’anomenaren unes 50.»
Volem agrair a Jaume Martell Gassó la seva inestimable aportació. I també que ens hagi ajudat a aclarirla grafia més probable d’alguns cognoms que segurament no havíem sabut transcriure correctament, comper exemple Vivó per Vinó, o Prous per Prons, que ja han estat corregits a les entrades corresponentsd’aquest blog.
Si aconseguim més dades d’aquests béns immobles de la família els farem arribar en el present blog.

La Masia (o possessió) del Vallbona, a Guialmons