Darrers anys i mort del Doctor Pau Vallbona i Gual

La vida errant que pràcticament sempre portà el nostre avantpassat i cappare del llinatge Vallbona aMallorca, el Doctor Pau Vallbona i Gual, no degué ser gens fàcil ni còmoda. Sense comptar amb eltemps que hagué de viure a l’exili complint la condemna que li aplicaren per la seva participació en lacausa austriacista durant la Guerra de Successió Hispànica.
El nostre avantpassat dictà testament davant el Notari Valentí Terrers, dia 29 de maig de 1724. Enaquell any comenta que està apunt d’embarcar-se cap a la «Ciutat de Barcelona y al Principat deCatalunya ma patria per la averiguació de alguns negocis de mon interes». Així degué sempre tota laseva vida, mentre les forces l’acompanyaren.
En el testament també informa de les residències on havia practicat moltes millores, la casa del carrernou, de Felanitx, i la casa situada en l’entrada del carrer dels Verins, en la parròquia de Sant Nicolau, deCiutat, totes dues propietat de la seva esposa. En elles hi degué tenir el domicili, especialment enPalma, però també degué passar molt per Felanitx, quan les seves obligacions i deure professionals liho permetien.

A més de treballar com a procurador general dels Comtes de Savallà també hem trobat que el seugendre Nicolau Seguí, mercader, casat amb la seva filla gran Maria Vallbona i Terrassa, el nomenàtambé procurador dels seus negocis. Hem d’observar que en Pau degué estar molt unit amb aquestafilla. En el testament expressa la seva aflicció per no haver pogut complir amb les seves obligació coma pare quan ella es va casar, noces a les que no hi va poder assistir per trobar-se desterrat, i per nohaver pagat la dot que li corresponia com a pare de la nuvia. També parla carinyosament de les netes,filles d’en Nicolau i na Maria, les úniques que conegué.
En el testament, elegeix esser enterrat en el Monestir de Sant Domingo, de Ciutat, en una tomba queplanejava construir en la Capella de Ntra. Sra. del Roser.
A la fi li arribà el temps del descans després d’una vida plena d’emocions i excepcions. Va morir aCiutat de Mallorca dia 11 d’agost de 1733, només començat el nou dia, finí el Magnífic Doctor enambdós Drets Pau Vallbona i Gual.

Segons hem trobat documentat en el llibre de defuncions del Convent de Sant Domingo, de Ciutat, «als12 Agost 1733 fonc anterrat en una tomba baix la terra davant lo Abre del Roser (just al Cristet de lapica de la aygue Baneyte) al cadaver del Magh. Pau Vallbona, Dr. en Drets, natural del Principat deCatalunya, del lloch de Guialmons, del Comtat de Savalla y Bisbat de Vic, fill del Sr. Matgí Vallbona y dela Sra. Matgina Gual conjugues feu testament en poder de Valentí Terrers, Not., als 29 maig 1724…»(ADM: I/80 – D/12).

La darrera pàgina del testament del nostre avantpassat informa:
«Mori lo dit Sr. Testador als 11 de Agost de 1733. Circa de quarto passada la mitge nit. La Anima delqual per la infinita misericordia de Deu nostre Señor sia en la Sta. Gloria. Amen».
Amb aquesta entrada acaba l’homenatge que hem volgut fer a l’avi de tots els Vallbona mallorquins.Personatge apassionant, que mai hauríem d’oblidar ni deixar d’admirar els seus descendents. Ara quetant és parla de Memòria Històrica, el nostre avantpassat també fou víctima d’una guerra i va pagar carhaver-se destacat en un dels bàndols del conflicte, el perdedor.
Per acabar volem recordar que el nom de pila de Pau ha estat, i és encara ara, el nom dels Vallbona queha tingut més èxit, afavorit sent dubte per la costum mallorquina de posar el nom dels avis als seusnéts. Costum que ha durat fins a finals del segle XX. No estat així en canvi amb el nom de Magí, quepràcticament ha desaparegut en la família des de finals del segle XVIII.