Darrers any i defunció de na Margarida Terrassa i Caldés, viuda del Magnífic Pau Vallbona

Amb la mort de na Margarida Terrassa i Caldés acaba la primera generació mallorquina dels Vallbona.
En el seu testament, atorgat davant el Notari Valentí Terrers, dia 25 d’abril de 1743, la nostra avantpassada expressà el seu desig de seguir pagant diners per la dot de les noces de la seva filla maria, aleshores ja viuda, que no pogueren pagar-se en el moment del seu matrimoni, i per les seves nétes, per a complir amb la voluntat expressada pel Dr. Pau Vallbona en el testament, i que no va poder acabar de complir. Per tot el que exposen, l’economia d’en Pau Vallbona degué quedar molt afectada ireduïda entre les compres que havia fet, la confiscació dels béns dels seus senyors els comtes de Savallà, de qui n’era el procurador general, i el seu propi exili. No pogué pagar la dot a la filla, i la seva viuda degué continuar aportant un tant, deute que encara no havia quedat subsanat l’any 1743 per loque deixà escrit que els seus hereus havien de continuar pagant, en benefici de la seva filla Maria, ja viuda, i de les dues nétes que li quedaven d’ella.
Certament ella també patí en les seves carns les dificultats i males èpoques passades pel seu espòs, que fou condemnat a desterrament. I del seu propi germà, qui decidí anar a l’exili a terres imperials, per evitar la repressió.

En el testament nomenà hereu universal de tots els seus béns al seu fill primogènit, en Magí Vallbona i Terrassa, Doctor amb ambdós Drets. Però deixà manat al seu fill que continuàs pagant la llegítima per ala seva germana Maria, en compliment de la voluntat del seu difunt espòs.
Així mateix deixà instituït que l’altre fill seu baró, Mn. Arnau Vallbona i Terrassa, prevere, Doctor en Teologia i Beneficiat en la parròquia de Santa Eulàlia, de Ciutat, rebés l’herència que li per tocava, a mésde mantenir-li el dret a residir en l’estudi que ocupava en les seves cases, situat en la parròquia de Sant nicolau, en el mateix carrer dels Verins, a més de deixar-li altres bén mobles. També encomanava al seu fill i hereu que mantingués tota la vida al seu germà prevere.

També anomenava la seva filla filla petita, n’Anna Vallbona i Terrassa, donzella, a la qual li deixà la part que li tocava de l’herència i alguns béns personals, i obligava al seu hereu a mantenir-la fins que escasàs, o en cas que romangués fadrina, mentre visqués.
Instituí un sol hereu universal, perquè no volia que la seva herència quedàs dividida.
Deu anys abans de morir, la seva néta na Maria Seguí i Vallbona li donà un gran disgust. Però serà ocasió d’una entrada quan arribem a la III Generació dels Vallbona a Mallorca.
Na Margarida Terrassa i Caldés va deixar aquest món dia 27 de gener de 1759, a Ciutat de Mallorca. Però encara no hem obtingut més informació, ni sobre la mort de la nostra avantpassada, ni sobre la del seu marit.