El Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrasa (s. XVIII- 1782). Membre del Col·legi de Doctors de la UniversitatLul·liana

Per l’estudi sobre la Facultat de Lleis i Cànons de Mallorca, redactat per Antonio Planas Rosselló iRafael Ramis Barceló, citat en altres entrades, la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana estavaformada per dotze membres: cinc catedràtics i set col·legiats. Els catedràtics eren els professors de laUniversitat: n’hi havia dos de Lleis i dos de Cànons. I una altra càtedra comuna tant per als queestudiaven lleis com pels qui estudiaven cànons.
A més hi havia els set col·legiats, que eren els doctorsamb més antigüitat en la Facultat, i s’hi anaven incorporant en la mesura que anaven morint tots aquellsque s’havien graduat anteriorment. Els col·legiats entraven al Col·legi per antigüitat, com hem dit abans.En canvi, els catedràtics, per oposicions. Els col·legiats no tenien potestat jurídica o de govern, era més bé un càrrec honorífic i gerontocràtic. Cada vegada que la Facultat concedia graus, sigui batxillerats,sigui doctorats, ho feia amb la intervenció dels doctors més antics de la Universitat.

Pel mateix treball que citam, gràcies al qual ja tinguérem ocasió de conèixer la data exacte en la qual elnostre avantpassat Magí Vallbona obtingué els graus de batxiller i de doctor en dret, també hemconegut que el nostre avi fou membre del Col·legi de Doctors de la Facultat de Lleis de la UniversitatLul·liana. El Doctor Magí Vallbona entrà en el Col·legi de Doctors en substitució del Doctor FrancescFluxà, qui va morir el 20 d’octubre de 1772.
En formà part del Col·legi fins a la seva mort, deu anys méstard. Durant aquests deu anys el trobam citat en diferents col·lacions de graus, com a membre delCol·legi de Doctors. Ara bé, no el trobam inclòs en el llistat dels catedràtics, pel que podem entendreque mai optà a cap càtedra, o bé no l’obtingué.