En Pau Vallbona i Alemany i el capellà carlista

Abans de continuar la nostra descripció de la família volem compartir una anècdota molt curiosa que ens ha arribat de la família d’en Pau Vallbona i Alemany i la seva esposa na Sebastiana Rigo i Vadell a Ca’s Senyor. De l’any 1835 tenim una notícia fidedigna sobre com era Cas Senyor en aquell temps. Un capellà peninsular fou desterrat a Menorca per carlí. Aquest capellà descriu com fou el viatge de Barcelona a Mallorca, iniciat el 21 de juny de 1835. En les seves memòries, el capellà citat escriu: «El 7 salimos de este puerto [Colònia de Sant Jordi], se nos volvió otra vez el viento de proa y fuimos a Calallonga. Cerca de este puerto hay un pueblo de este nombre en donde estuve con el cabo de artilleros llamado Juan Grau. Llegamos a una casa que dijeron era la más rica de aquellas que componían el vecindario y estaba cerca de la iglesia. Hicieron el cumplimiento de convidarnos a comer pero no lo aceptamos. Compré huevos a una catalana que allí había y un poco de vino y con ello convidé al cabo. El tal señor de Calallonga tuvo el gusto de enseñarnos su grandeza, que consistía en un rico caballo, diez y seis galgos a cual mejor, y según nos dijo tenía mucha hacienda. Al medio día tres criados y cuatro hijos dos hembras y dos machos se sentaron a la mesa con la madre y en una escudilla de fuego hicieron sopas de pan bastante moreno, pero sopas recias y partidas con la mano. Cuando todos las tenían ya cortadas sacaron una gran olla la pusieron en medio y con un cucharón sacaban caldo y rociaban la escudilla de cada uno. Cuando ya no había caldo sacaron una cucharada de habas sin pelar y daban a cada uno una buena cucharada. Por fin sacaron un pedazo de tocino y esto fue para la madre. Yo esperaba ver otra cosa en la mesa, pero sólo hubo las gracias y el buen provecho. Pregunté si eran aguados y dijeron que no, sino que sería mucho gasto beber vino todos, y sólo lo gastaba el amo. También este supuse comería mejor, pues no comió con los demás, bien que tampoco llevaba zapatos el tal amo, pero dijo que tenía para los días de fiesta. ¡Mucho gasto en perros y caballo, y habas para mediodía! El 9 salimos de Calallonga» (cf. M. P ons , «Una estampa d’ahir», publicat en el Programa de Festes de

Sant Miquel, Calonge 1983)

Realment és una bona estampa d’ahir, que ens retrata la situació real de la família dels Vallbona de Cas Senyor, que ja estava en decadència.

(* maig 2018) ???. En Pau Vallbona i Alemany i la possessió de Sa Vall D’en Pau Vallbona i Alemany ens ha arribat una notícia referent a la possessió de Sa Vall, aleshores del terme municipal de Santanyí. En un document signat dia 17 de març de 1848, el nostre biografiat figura com a «fiador» del seu consogre Mateu Rigo i Ferrer, fill d’en Bartomeu i de na Margalida, natural i veí de Santanyí, qui va arrendar la possessió de Sa Vall al Sr. Jordi Abrí Descatlar i Santandreu, marquès del Palmer. La duració del contracte era de vuit anys (1849-1857), de dia 8 de setembre de 1849 al 8 de setembre de 1857, per una quantitat annual de 2.400 lliures, moneda de Mallorca (cf. Francesc Canuto Bauçà, «La possessió de Sa Vall a través dels contractes d’arrendament (s. XIX)», a I Jornades d’Estudis Locals, de Santanyí, 2015, pag. 217). Hem de dir que per error de transcripció l’autor de Possessió de Sa Vall, als municipis mallorquins de Santanyí i l’article cita a n’en Pau Vallbona amb el segon Ses Salines cognom de «Estrany», llegit equivocadament per Alemany. Per altra part, en Mateu Rigo i Ferrer i la seva esposa Sebastiana Bonet foren els pares d’en Bartomeu Rigo i Bonet i d’en Mateu Rigo i Bonet, casats respectivament amb la filla gran i amb la filla petita d’en Pau Vallbona i Alemany i de na Sebastiana Rigo i Vadell.

⌂ Inici
Scroll al inicio