VII Generació (XI Generació). Mateu Rigo i Vallbona (nat el 1844), fill de Bartomeu Rigo i Bonet (1813-1892), i d’Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo (1825-1888)

El fill major d’en Bartomeu Rigo i Bonet i de n’Antonina Maria, o Aina, Vallbona i Rigo, i nét d’en Pau Vallbona i Alemany i de na Sebastiana Rigo i Vadell, nomia Mateu Rigo i Vallbona. En Mateu Rigo i Vallbona (nat el 1844), va néixer a Santanyí dia 22 de novembre de 1844. El se’n demà fou batejat a Santanyí. Els seus padrins de fonts foren en Mateu Rigo i na Sebastiana Rigo, la seva àvia paterna. A risc d’equivocar-nos de persona, perquè ens falta la confirmació documental absoluta, tenim una sèrie de dades del nostre personatge: En Mateu Rigo i Vallbona anar a viure a Llucmajor, Fotografia antiga de Llucmajor, convertida en una postal d’on arribà a esser batle entre els anys 1900-1901. L’any 1984 es va publicar aquesta informació: «ELECCIONES.— Celebradas elecciones municipales, el día 9 de noviembre de 1913, para renovar la mitad de los concejales, resultaron elegidos los siguientes señores: D. Pedro A. Mataró Monserrat, D. Gabriel Puigserver Amengual, D. Bartolomé Contestí Gamundí, D. Guillermo Santandreu Munar, D. Damian Monserrat Noguera, D. Lorenzo Cirerol Pons, D. Miguel Pug Salva, D. Mateo Rigo Vallbona y D. Antonio Catany Salva (cuatro conservadores, tres liberales y dos reformistas). El semanario «Lluchmayorpublicaba un comentario firmado por «Un independiente-, en el que se decía, entre otros extremos: «Las elecciones se Ilevaron a cabo en medio del mayor orden, aunque no faltaron zozobras, porque en el tercer distrito la lucha entre monarquicos y republicanos resultó empefiadisima, siendo incierto el resultado durante todo el día… «,Quién podia esperar ni creer que personas de distinción, riquísimos propietarios y algunos patronos de la alta industria pudieran sumarse con los que, como primer articulo de su credo, defienden y enseñan que la propiedad es un robo y que es una virtud la guerra al capital?»… (En dicho tercer distrito el candidato republicano, Jorge Noguera, apoyado por los socialistas, fue derrotado por solamente quince votos de diferencia)».

Per altra part, segons el que va publicar la revista local de Llucmajor, en la mateixa pàgina, dia 1 de gener de 1914 es va constituir el nou consistori municipal de Llucmajor, amb el batle Joan Mòjer i Noguera al capdavant. El Primer Tinent de Batle fou en Mateu Rigo i Vallbona (cf. revista local «Sa Veu de Llucmajor», nº 36, febrer de 1984, pàg. 11). Finalment, una publicació feta amb motiu del centenari de la proclamació de la vila de Llucmajor com a Ciutat, esdevinguda l’any 1916, informava que, feia cent anys: «els majors contribuents del terme [de Llucmajor] eren Mateu Rigo Vallbona, de Garonda; Joan Mòjer Noguera, de ses Males Cases, i Pere Antoni Carbonell Amengual. Per altra banda, Joan Vidal Sastre, de Can Sèu, era el contribuent industrial més gran» (cf. Maties Garcias Salvà, Llucmajor, cent anys Ciutat. Memòria i futur, Llucmajor, 2016, pàg. 12, conferència pronunciada per l’autor en el claustre de Sant Bonaventura, de Llucmajor, dia 2 d’octubre de 2016). Si atenem a n’aquesta informació, podem extreure que en Mateu Rigo i Vallbona fou el propietari de la possessió de Garonda, de Llucmajor. No tenim notícies sobre si tingué famíla pròpia. Tampoc sabem encara quan va morir, però degué ser després de l’any 1916, a Llucmajor.