Defunció d’en Magí Vallbona, lo pobill i lo menor (1642-1714). Segueix latent i present el conflicte

En la mort d’en Magí Vallbona, lo pobill i lo menor, el conflicte que va rebentar el dia de l’enterrament de la seva difuntaesposa, na Magina Vallbona, nada Magina Gual, encara no estava resolt. Segon conta el llibre parroquial de Figuerola,el nostre avantpassat fou extremunciat dia 6 de juliol de 1714. Va morir el dia següent, dia 7 de juliol. I dia 9 fouenterrat i li feren les exèquies. En aquest cas, a diferència de l’enterro de la seva esposa, hi hagué una vintena decapellans que assistiren a les exèquies. El llibre parroquial narra el que va cobrar cadascun d’ells, 10 reals i duescoques, i què cobraren la coral, l’escolà i d’altres. El més significatiu però, és que, al final de la crònica del funeral s’hiafegeix una nota que diu que, just abans de treure el cadàver del difunt de ca seva per a traslladar-lo a l’església deGuialmons per a l’enterro, els capellans presentaren una «requisitio» a n’en Magí Joan Vallbona (al text Joan MagíVallbona), fill del difunt, a instàncies dels procuradors de la Comunitat de preveres de Santa Coloma fent notar, per unapart, que hi havia un prevere, el Dr. Dimas Roca, que no era de la comunitat, i que per tant no tenia els drets dels altrescapellans. I per altra part, comunicant que participarien en les exèquies del difunt, però només amb algunescondicions, i sempre que no quedassin perjudicats els drets de Figuerola (la nota completa es troba en el llibreparroquial de Figuerola corresponent als òbits de l’any 1714, en els folis digitalitzats 204-205).

El que queda prou clar és que el conflicte no s’havia resolt. I que, abans de deixar sortir el cos del difunt de la casa elscapellans de la Reverent Comunitat de Santa Coloma plantejaren les seves condicions i exigències. El que no sabem éscom ho prengué la família del finat. Només que ho degueren acceptar, sigui de mala gana sigui de bon grat, perquèl’enterrament i les exèquies anaren segons el previst i amb dignitat, a diferència del que havia succeït el dia del’enterrament de l’esposa d’en Magí Vallbona, na Magina.