---

La primera referència que tenim dels nostres Vallbona la trobam en el llogaret de Guialmons, que actualment forma part del municipi de les Piles, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona), al Principat de Catalunya.

Guialmons, durant segles, formava part del Senyoriu dels Comtes de Savellà, i de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, de la sufragània de Sant Salvador, de Figuerola de Santes Creus, i de la Diòcesi de Vic, en el Principat de Catalunya. Segons la informació que aporta la pàgina web del municipi de les Piles, «el castell de Guialmons, a redós del qual es formà la població, fou construït probablement a la fi del segle XI. Actualment, només en queden unes restes». També indica que «els Timor dominaren Guialmons fins el s. XIV, quan passà a domini dels Boixadors, els quals tingueren el lloc fins a l’acabament de les senyories», és a dir, fins a principis del segle XIX, quan les Corts de Cadis, i la Constitució de 1812, les van abolir.

La família noble dels Boixadors tindrà un paper fonamental i molt destacat en l’esdevenir històric de la família Vallbona, tant a Guialmons com a Mallorca, com veurem en aquest blog. D’alguns membres d’aquesta noble família catalana, tan vinculada amb els nostres avantpassats, en parlarem més profusament en altres capítols.

Vista del llogaret de Guialmons (Les Piles, Tarragona) en l’actualitat

Ara basta comentar que segons l’Enciclopèdia Catalana, un membre d’aquesta important família, Berenguer de Boixadors, es casà amb na Francesca de Timor, senyora de Savallà, Rubió (Anoia), Montlleó (Segarra), Guialmons i les Piles (Conca de Barberà). El seu fill, Bernat de Boixadors, comprà al rei Pere IV d’Aragó la jurisdicció d’aquests llocs. El fill i hereu de Bernat, Joan de Boixadors, mantingué amb el Monestir de Santes Creus un llarg plet per qüestions jurisdiccionals, del 1438 al 1454. I també tingué un plet amb la Reverent Comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt. D’aquesta Comunitat de preveres, i els Vallbona, en tornarem parlar, perquè el conflicte, d’alguna manera, també els afectà.

Un descendent de Joan de Boixadors, segueix informant l’Enciclopèdia Catalana, Bernat de Boixadors i d’Erill, fou creat comte de Savallà el 1599, coincidint amb l’època que relatam la història dels Vallbona – Pobill de Guialmons. El primer comte es casà amb Elisabet, la pubilla de Pacs i de Burguès, mallorquina, matrimoni que li aportà les baronies de Vallmoll (Alt Camp), i de Bunyolí (Mallorca), i per això durant algunes generacions els caps de família també eren anomenats Pacs. Per aquestes terres illenques de la família Pacs – Boixadors s’iniciarà la relació que a finals del segle XVII tindrà el primer avantpassat remot dels Vallbona a Mallorca, en Pau Vallbona i Gual, quan s’hi traslladà en virtut del seu càrrec de procurador general de l’aleshores comtessa viuda de Savallà. Aquesta relació dels Vallbona i Mallorca serà llargament estudiada en aquesta història.

Per a finalitzar amb el que publica la citada pàgina web del municipi de les Piles respecte al llogaret, afegirem que l’església de Guialmons «està dedicada a Santa Maria de Guialmons, d’estil romànic, amb afegits posteriors». Aquesta església, i la tomba que s’hi troba a l’interior, també ocuparà un lloc rellevant en el nostre relat. 

Doncs bé, en aquest petit nucli de població de la Conca de Barberà, a principis del segle XVII, hi vivien quatre famílies amb el primer cognom Vallbona. D’una d’elles, els coneguts amb el malnom de «Pubill», descedim tots els Vallbona mallorquins.