A partir d’aquesta entrada ens centrarem en l’avantpassat que consideram el principal personatge de tots els qui presentarem al llarg d’aquest blog. Sobretot per la seva rellevància històrica i per ser el primer ascendent remot del llinatge Vallbona que es traslladà a viure a Mallorca, donant així origen a la nissaga mallorquina del cognom Vallbona. Ell ha estat realment l’inspirador de tota la investigació i recerca genealògica sobre els Vallbona realitzada durant anys per l’autor del blog. Ens referim al quart fill d’en Magí Vallbona, lo pobill (1642-1714), Batlle de Guialmons, i de na Magina Vallbona, nada Magina Gual (1638-1709):
en Pau Vallbona i Gual (1672-1733).

Ja avançàrem en una anterior entrada que el nostre biografiat nasqué a Guialmons a finals del mes de gener de 1672. Fou batejat en l’església de Sant Salvador, de Figuerola de Santes Creus, dia 27 de gener del mateix any. Els seus noms de pila foren Pau Isidre Francesc. Els seus padrins de fonts foren n’Isidre balsells, de Pontils, i na Magina Soler, de Santa Perpètua. A dia d’avui no hem pogut establir cap relació familiar amb els seus padrins. En Pau Vallbona pertanyia a la principal família de Guialmons, que havia prosperat i cobrat relleu sociali econòmic a redòs dels seus senyors els Comtes de Savallà. El seu avi, el seu pare i el seu germà gran foren Batlles de Guialmons. A més eren propietaris d’una possessió important prop del poble que ésconeguda amb el nom de Masia del Vallbona, tot i que encara no podem precisar quin d’ells la va adquirir. Al seu germà major, en Magí Joan Vallbona, en qualitat de fill primogènit, li correspongué esserl’hereu i administrador dels principals béns i patrimoni familiar. Els altres germans, entre ells en Pau, prengueren carrera: en Joan es convertí en Doctor en Medicina; en Pere no s’ha pogut especificar, però sabem que es va postular per ser escrivà de cartes reials pels serveis prestats a la causa austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola, com ja hem explicat en una entrega anterior; i en Joseps’ordenà de prevere i obtingué el títol de Doctor en Teologia.

De jovenet en Pau Vallbona fou enviat a fer estudis universitaris, com els seus germans, en alguna universitat encara no descoberta: Vic? Tarragona? Barcelona? S’inclinà pels estudis de lleis. Obtingué els títols de Doctor en Dret Civil i en Dret Canònic, segurament a instàncies de la família noble dels boixadors, Comtes de Savallà, ofici al qual va dedicar tota la seva vida.