II Generació mallorquina (VI Generació). Na Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770), i el seu marit Nicolau Seguí i Pont de la terra, mercader (+ 1729)

Amb aquesta entrada iniciam la informació que ens ha arribat de la segona generació dels Vallbona a Mallorca.
Començarem presentant a na Maria Vallbona i Terrassa, filla gran del Doctor en ambdós Drets Pau Vallbona i Gual, i de na Margarida Terrassa i Caldés.
Na Maria fou batejada a Ciutat de Mallorca dia 6 d’octubre de 1701. Fou registrada en els llibres debaptisme de la Catedral de Mallorca, tot i que habitava en el terme parroquial de Santa Eulàlia i fosbatejada en casa per necessitat (d’urgència). Li posaren el nom de Maria Magina Margarita. Fou batejada per Mn. Josep Casals, Beneficiat de la Catedral. Els seus padrins de fonts foren en Cristòfol terrassa, i la Sra. Anna Caldés. Havia nascut dia 5 d’octubre, prop de dues hores abans del migdia (cf. Llibre de Baptismes de la Catedral de Mallorca, volum 9, foli 107vta. ).

La següent notícia documentada que tenim d’ella és que contragué matrimoni amb en Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader, dia 18 de setembre de 1717. La part negativa fou que el pare de la contraent estava exiliat a Vitòria, i no hi pogué assistir. A més, li fou impossible pagar-li la dot, com li corresponiaen aquella època. Aquesta adversa situació va amargar els darrers anys de la vida del seu pare, i tambého manifesta així la seva mare, en les disposicions testamentàries.
En Nicolau Seguí i Pont de la Terra (+ 1729), era el fill i hereu de Cristòfol Seguí i Llabrés (1639-1717), mercader, que havia estat alcaid dels castells d’Alaró, Felanitx i Pollensa, i de na Joana Pont de la Terra. Entre altres béns immobles, va heretar del seu pare tres molins (cf. Josep Segura i Salado, «Els molinsde D. Cristòfol Seguí al Molinar de Ciutat», pàgs. 471-501).

Del matrimoni nasqueren tres filles:

• Na Joana Seguí i Vallbona (+ 1772), que es casà amb en Bartomeu Bennàssar de Gabellí, i va morir dia30 de desembre de 1772, i fou enterrada en el Convent de Sant Francesc d’Assís. Li dedicarem més endavant una entrada.
• Na Margarida Seguí i Vallbona, que va morir abans de l’any 1729, essent molt nina.
• Na Maria Seguí i Vallbona (+ 1783), la boda secreta de la qual amb Joan Amengual, Armengual o armengol, bé val una extensa entrada en el futur.

El matrimoni habitava en una casa pròpia situada en el carrer de la Mare de Déu de la Mamella (actual plaça Josep Mª Quadrado), tan a prop de les desaparegudes monges de la Consolació, que la compraren per eixamplar el convent.
Sabem que en Nicolau Seguí va nomenar procurador general dels seus béns al seu sogre el Doctor enambdós Drets Pau Vallbona i Gual. Hem trobat documentat una comunicació d’en Nicolau Seguí avisantal seu sogre el Doctor Pau Vallbona que hi havia un moliner interessat a llogar «el molí vell», del qual elln’era el propietari (cf. Josep Segura i Salado, «Els molins de D. Cristòfol Seguí…», pàg. 499).
En Nicolau Seguí i Pont de la Terra morí dia 15 d’agost de 1729, després d’haver fet testament davant el Notari Valentí Terrers, fill, dia 3 de juliol del mateix any.

Durant anys podem comprovar com na Maria Vallbona i Terrassa, viuda de Nicolau Seguí, administravaels béns del seu marit. S’han descobert una sèrie de plaguetes de les obres realitzades a alguns immobles propietat de la nostra Maria Vallbona i Terrassa. La immensa majoria són atorgats per la senyora Maria Vallbona, ja viuda, mitjançant el Dr. Bartomeu Bennàssar de Gabellí, gendre seu, «que els redactà i féu de testimoni, puix que dita senyora no sabia escriure», conta Josep Segura i Salado enl’escrit citat. D’aquestes notes sabem que primerament fou el pare de na Maria Vallbona qui actuà coma procurador general del seu marit. Més endavant, després de la mort del seu espòs, el seu gendre bartomeu Bennàssar de Gabellí, que també era doctor en ambdós Drets, com el pare de na Maria i elseu germà Magí. Ara bé, aquesta notícia també ens confronta amb la trista realitat de l’època que, membre els fills mascles tenien carreres, les filles massa sovint eren analfabetes.
Na Maria Vallbona i Terrassa va morir a Ciutat dia 24 de juny de 1770, i fou enterrada en el Convent de Sant Francesc, de Ciutat.

Molins del Molinar, a Palma, on en Nicolau Seguí i na Maria Vallbona n’eran propietaris de tres