III Generació mallorquina (VII Generació). Na Maria Seguí i Vallbona (entorn al 1727-1783), filla d’en Nicolau Seguí i Pont de la Terra (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrassa (17011770)

Na Maria Seguí i Vallbona, filla d’en Nicolau Seguí i Pont de la Terra, mercader (+ 1729), i de na Maria Vallbona i Terrassa (1701-1770), era la tercera filla del matrimoni. Nasqué entorn a l’any 1727. Prèviament havia nascut na Margarida Seguí i Vallbona, però va morir albada. De na Maria ens ha arribat una nota molt curiosa, que necessàriament hem de reproduir íntegrament» «Als 13 septembre 1749. disapte. die de Sent Felip martir, fugí Maria Segui donzella, filla llegítima y natural de Nicolau Seguí y Maria Vallbona, ab lo senyor Joan Amengual fadrí, fill del senyor Matheu Amengual notari y de la senyora Francina Molinas de la present Ciutat, y se desposaren el die siguient a la tarde. Los desposà el Dr. Miguel Vert, rector de la parroquial iglesia de Sent Miquel. La fuita fonch amb citació devant el senyor Vicari General, pero se caseren contra la voluntad de tots los parents de dita Maria Seguí com son mare, avia, onclos, ties y demés parents seus. Se examinà de notari dit senyor Juan Amengual als 15 juliol de 1755» (cf. Juan Muntaner Bujosa, «Dos noticiarios desconocidos», a Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, gener-desembre 1951, pàgs. 582-583). Ens hem de situar a mitjan segle XVIII. Una al·lota, contra la voluntad de ca seva, s’escapa amb la seva parella i es casa en secret. Quin regiro més gran per a la família! Tant sa mare, na Maria Vallbona, viuda, com l’àvia Margarida Terrassa i Caldés, com els demés parents, el conco capellà, la tia Anna i demés familiars, degueren posar el crit en

el cel, tot escandalitzats. A més, eren una gent molt coneguda de la societat ciutadana. D’aquesta feta s’en degué parlar durant una bona temporada. El que serà difícil d’aclarir és el per què de tantes objeccions de la família a que na Maria contragués matrimoni amb en Joan Amengual, si no és per desavinences entres les dues famílies o perquè la família hagués escollit prèviament un altre pretendent per a ella. El fet que en Joan Amengual es convertís en notari i en secretari de l’ajuntament de Palma no pareix que faci pensar que fos un mal partit. Però, coses d’orgulls i rancors de famílies, sembla ser. Na Maria Seguí i Vallbona fou l’hereva de l’herència del seu avi patern, el mercader Cristòfol Seguí, que tenia, entre altres béns, tres molins a n’es Molinar, de Ciutat. Sabem que na Maria sabia llegir.

Na Maria Seguí i Vallbona va morir dia 13 d’octubre de 1783, i rebé sepultura en el convent de Sant Francesc, de Ciutat. Va fer testament en poder del notari Josep Berard, dia 20 de juliol de 1779, i va disposar codicil el primer de setembre de 1783. Segons hem sabut, vivia al carrer de la Posada de Terra Santa. En Joan Amengual, a Armengol, o Armengual, era fill del notari Mateu Armengual, i de la Sra. Francisca Molinas. El 1755 obtingué el títol de notari i arribà a ser, més endavant, secretari de l’ajuntament de Palma. Va fer testament en poder del notari Josep Berard dia 16 de desembre de 1778. Va morir dia 4 d’octubre de 1802 i també l’enterraren al Convent de Sant Francesc, de Palma. En Joan Amengual també surt molt en el «Dietari de Joaquim Fiol i Estada». Segons el Dietari, en «Joan Armengol i Molines» era notari, i arribà a ser el secretari de la Reial Audiència i de la Universitat de Mallorca, i és un personatge molt citat pel Dr. Fiol. D’acord amb la publicació citada, la seva esposa nomia Maria Teresa Vallbona i Seguí (cf. Dietari, pàg. 584). Aquest matrimoni tingué almenys un fill, en Mateu Amengual, o Armengol, i Seguí, que va morir de mort repentina dia 30 de juliol de 1783, pocs mesos abans que sa mare. El Dietari del Dr. Fiol ens informa que dia: «30 juliol [de 1783]. Al matí, a las 5, se és encontrat mort dins son llit a Matheu, fill del Sor. Juan Amengual» (cf. Dietari, pàg. 102 i 584).