Na Magina Gual (1638-1709), de Santa Perpètua de Gaià,esposa d’en Magí Vallbona, lo pobill, lo menor (1642-1714)
Esblada, a l’actual terme municipal de Pontils, Tarragona, és el llogaret d’on era oriündala família de na Magina Gual, amb qui es va casar el nostre avantpassat directe de lalínia dels Vallbona, en Magí Vallbona, lo pobill i lo menor (1642-1714), Batlle de Guialmons.
Va ser prou difícil trobar la partida de baptisme de la nostra àvia. Esblada pertanyia enaquella època a la parròquia de Querol, i en els llibres parroquials d’aquella parròquiano hi trobàrem la informació que cercàvem. De forma accidental ens arribaren dadessobre les seves noces a Santa Perpètua de Gaià, de les quals ja hem fet menció en ladarrera entrega, i recercant en aquesta darrera parròquia topàrem amb la partida quecercàvem. Per aquesta informació hem pogut saber que la família de na Magina Gual,natural d’Esblada, es degué traslladar en aquest llogaret del municipi de Pontils, aTarragona. Durant el segle XVII formava part també del Senyoriu dels Comtes deSavallà.
A pesar de la lletra infernal, i molt complicada d’entendre, hem pogut esbrinar lasegüent informació:
Na Magina Gual fou batejada en l’església de Santa Perpètua de Gaià dia 5 de juny de1638. Era filla d’en Joan Gual i de la seva muller, n’Àngela. Els seus padrins de fontsforen en Gaspar, el cognom i el poble del qual no hem pogut entendre, i la «comare»,així ho posa, na Magina, no hem entès el seu cognom, d’Esblada (llibre de baptismesde Santa Perpètua, de l’any 1638, folis digitalitzats 83-84).
D’aquesta partida queda més clarificat com eren coneguts els pares de na Magina, itambé avantpassats nostres, que coincideixen amb els noms del registre matrimonial.Són en Joan Gual i n’Àngela.
Coneixem almenys de l’existència d’un germà de na Magina, en Pere Gual, casat amb latia paterna del marit de na Magina, na Jerònima Vallbona, lo pobilla.
Bodes que escelebraren el mateix dia i al mateix lloc, com ja hem ressenyat anteriorment. D’aquestamanera els dos germans Gual es convertiren també en conco i neboda polítics.
Dels fills i filles d’en Magí Vallbona i de na Magina Gual ja n’hem donat els noms enl’entrega anterior i aportarem les dades que ens han arribat de cadascun d’ells enposteriors capítols.
La nostra biografiada, ja casada, anà a viure amb el seu espòs a Guialmons, on ell founomenat el Batlle a la mort del seu sogre, ocorreguda el 7 d’abril de 1699.
Deu anys més tard també li arribà a l’àvia Magina l’hora del seu traspàs. Segons elsllibres parroquials de Figuerola fou d’aquesta manera:
Na Magina Vallbona, de fadrina Magina Gual, fou extremunciada en estat greu dia 29d’agost de 1709. Va morir el 31 d’agost del mateix any. I fou enterrada en la tomba queels Vallbona tenien en la capella de Ntra. Sra. del Roser, en l’interior de l’església deSanta Maria de Guialmons, dia 2 de setembre. Aquest dia esclatà un greu conflicte decompetències que tingué repercusions, i que bé val un capítol apart.