Per començar aquesta sisena entrega hem d’advertir que, fins a mitjan segle XVII, no podem assegurar el cent per cent que les dadesgenealògiques que oferim siguin tan precises com ens hagués agradat. Ens hem trobat amb una sèrie de dificultats extretes dels llibresparroquials recercats:

• En primer lloc, els noms dels protagonistes del present estudi varien segons els documents on són citats. De fet, una sèrie de vegadesens hem trobat que a les persones que cercàvem els havien posat dos o tres noms de pila en rebre el baptisme però, llavors, massasovint eren conegudes i registrades pel segon o tercer nom de pila, no sempre pel primer, el que seria el més lògic per a la nostramanera d’entendre;

• En segon lloc, els noms són molt recurrents, el que complica saber amb total certesa si la informació que oferim corrrespon realmenta la persona investigada o a una altra persona homònima. Malgrat tot, després de diverses comprovacions i anàlisi de dadescomplementàries, podem quasi afirmar que estam plenament convençuts que la informació que feim pública en aquest treball pertanya la hipòtesi més plausible, tot i admetre prova contrària;
• En els anys que estudiam, entre finals del segle XVI i principis del segle XVIII, totes les dones, en contreure matrimoni, assumien elcognom de l’espòs i perdien el seu. Els fills només rebien el cognom patern, el que explica perquè tots tenien dos o tres noms de pila.Aquesta costum dificulta poder tenir la certesa absoluta sobre la persona estudiada perquè posteriorment no són citades amb tots elsnoms, el que pot provocar confusions;
• Cal dir que durant els primers segles que estudiam no consta mai el dia exacte del naixement de les persones. La partida de baptismenomés recull el dia que foren batejats. Però sabent que durant segles els infants eren batejats el mateix dia que naixien, o, com a molt,un o dos dies després, podem entendre que el dia de baptisme és molt pròxim al dia de naixement;
• La majoria de les vegades un dels noms de pila que imposaven als nins i nines batejats era el del padrí de fonts, en cas dels nins, o elde la padrina de fonts, en les nines;
• Ens trobam que, de tant en tant, hi ha dos matrimonis contemponaris amb noms coincidents, el que obliga a afinar encara més per noatribuir erròniament fills a pares equivocats. No sempre ens ha resultat fàcil, pel que, repetim, fins a mitjan segle XVII admetem que hipot haver algunes errades, les quals, en la mesura que siguin descobertes, seran corregides immediatament. Per això assumim queaquest blog és viu i sempre millorable i obert a enriquir-se entre tots.