Testament i mort de Pau Vallbona i Cànaves de Mossa (1743-1802) «Estant per la divina misericordia sà de cos, ab mon perfet enteniment, memoria integra, y ferma paraula», el nostre avantpassat decideix redactar el seu testament davant el Notari Francesc Pujol, a Ciutat, dia 19 d’abril de 1799. Els testaments són una gran font de notícies fidedignes. A ell ens cenyirem per exposar la informació rellevant que n’hem pogut extreure: * Es presentà de la següent manera: «Jo, Dn. Pau Vallbona, fill de los señors Don Matgí, y Dª Juana Ana Canevas de Mosa consortes, marit de Dª Josefa Morcillo Bustamante, natural de la present antiga de la vila de Felanitx, més aproximada a quan Ciudad de Palma, y morador en la vila de Felanitx»; Fotografia hi visqueren els nostres avantpassats D. Pau Vallbona i Da. Josefa Morcillo

* Marmessors: «la dita Señora Dª Josefa Morcillo Bustamante me muller, Dn. Mariano y Dª Catharina Canevas de Mosa, mos cosins, Dn. Josef Morcillo Bustamante, Capità del Regiment de Cordova mon cuñat, y Dn. Andreu Parets i Estada»; * Elecció de sepultura: «en la Yglesia del Convent de Sant Agustí de la vila de Felanitx, si morire en dita vila, pero si morire en la present Ciudad vull que mon cadaver sia sepultat en el Real Convent de Sant Domingo de la mateixa en la sepultura de mos majors que se troba en la Capella de Nostra Señora del Roser»; * Donà algunes instruccions sobre com havien de ser els seus funerals i les misses en sufragi de la seva ànima, «vull que mon enterro y funeral sian fets segons correspon a la mia clase»; * Feu deixes per obres pies i de caritat, a l’Hospital General, a la Causa de la Beata Catharina Thomas, a l’Hospital de Felanitx; * Deixà «per dret de institució, y per tota part, heretat y llegitima a Dª Maria, Dn. Manuel, y Dn. Joaquim Vallbona, mos fills, y a cada un de los meus infants posthumos, cinch sous»; * Declarà que la dot que aportà la seva muller en diferentes partides amb motiu del seu matrimoni ascendí al total de 36.818 reals de velló, a més d’alguns mobles i alaques, i ordenà i manà que li fossin retornats; * A la seva esposa Josefa Morcillo Bustamante, li deixà una paga de cent vint lliures annuals vitalícies, moneda del Regne de Mallorca, pels seus aliments que li han d’entregar anticipadament, mentre romangués viuda, perquè si es tornàs casar perdria aquesta paga, i amb l’obligació de mantenir a la seva casa i companyia els seus fills Maria, Manuel i Joaquim, a qui encarregà cuidar-los i mantenir-los, nomenant-la tutora seva, i, en cas de faltar la seva esposa per mort, matrimoni o per qualsevol altra legítima absència, nomenà tutor al seu cosí Mariano Cànaves de Mossa; * Per si morís la seva esposa abans que els tres fills s’haguessin casat, els deixava 30 lliures annuals a cadascun d’ells, fins que es casassin; * Instituí hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles, drets, veus, crèdits i accions presents i venidors al seu fill Josep Maria Vallbona i Morcillo, i als seus descendents, amb obligació de complir el que prescrigué en el testament. Si fallàs en el compliment de les seves obligacions, declarà que quedava revocat el testament i només li deixava cinc sous com a llegítima, i la seva esposa havia de decidir, segons la seva voluntat, com repartir a parts iguals l’herència entre els altres tres fills. Notes a destacar: – el nostre avantpassat Pau Vallbona i Cànaves de Mossa havia establit el seu domicili habitual a Felanitx, tot i que anava per Ciutat; – quan va fer el testament només li sobrevivien quatre fills: Josep Maria, a qui declarà hereu universal, Maria, Manuel i Joaquim. Magí ja era mort. – tant ell, com la seva esposa i fills reben sempre el tractament de «Don» o «Doña» en tots els documents oficials contemporanis. No era la costum en els altres registres de l’època per a la immensa majoria de la gent; – el seu cunyat José María Morcillo y Bustamante tenia el rang militar de Capità; – alabava molt la bona conducta i bon govern de la seva estimada esposa. Per a finalitzar afegirem que el nostre avantpassat va morir a la vila de Felanitx, en el carrer de les Parres, dia 19 de setembre de 1802.