Testament i mort del Doctor en ambdós Drets Magí Vallbona i Terrassa

La vida que li tocà viure a n’en Magí Vallbona i Terrassa, tot i haver escollit la mateixa professió de sonpare, fou molt diferent a la seva. La podríem qualificar de vida ciutadana. Vivia al carrer dels Verins, ales propietats que havia heretat de la seva mare. Es dedicava a l’ofici de misser. Feia vida social per ciutat, tot i passar per les altres propietats de la famíla, tant a Felanitx, com a Calonge (Santanyí), d’onhi tenia unes entrades per la hisenda que posseïa per herència del seu pare. Els seus darrers deu anys les dedicava també a la Facultat de Lleis de la Universitat Lul·liana, de la qual en formava part com a membre del Col·legi de Doctors.
El nostre avantpassat, en Magí Vallbona, dia 14 de desembre de 1781, redactà el seu testament davant el Notari Cayetano Feliu i Gomila, de Ciutat. En ell es descrivia a sí mateix «estant detingut en lo llit demalaltia corporal a la qual tem morir, però en tot mon enteniment, ferme paraula y memoria integra».

Nomenava marmessors a la Sra. Joana Anna Cànaves de Mossa, la seva esposa, els seus fills Don Pau, Don Nadal i Dona Caterina Vallbona, els únics supervivents; a la seva nora Dona Josefa Morcillo bustamante Dávila, al seu cunyat D. Antoni Cànaves de Mossa, a la seva neboda Dona Maria Seguí, i a D. Joan Amengual, D. Andreu Parets i Estadas, i D. Jeroni Nadal.
En el citat testament, en Magí Vallbona demanava ser enterrat en la tomba familiar situada en la capellade Ntra. Sra. del Roser, del Convent de Sant Domingo.
Després de deixar uns diners per pagar misses en sufragi de la seva ànima, que s’havien de donar a la parròquia en la qual moriria, passava a anomenar algunes deixes més terrenals.
Declarava que era dipositari en fideïcomís de l’herència de la seva mare. I deixava com a hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles presents i venidors al seu fill primogènit en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, també fideïcomissari, que serà el nostre avantpassat comú, com veurem pròximament.

Segons l’Enciclòpedia Catalana, el fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà quepermeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars. Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució, que ha tingut una extraordinària importànciai difusió, especialment en el dret català. El fideïcomís de substitució suposa una crida successivad’hereus o legataris, en el sentit que el causant nomena un primer hereu o legatari -anomenat fiduciari-, el qual adquireix l’herència o el llegat amb el gravamen de transmetre’ls a un successiu hereu o legatari-anomenat fideïcomissari-, si es compleixen les condicions posades per qui ha fet el testament. Aixíl’herència sempre queda en possessió de la família.
Gràcies al testament hem pogut saber la data exacte de la defunció de la seva mare, na Margarida Terrassa i Caldés, que tingué lloc dia 27 de gener de 1759, com ja havíem descrit anteriorment. En ellconfirmava que tot el que havia rebut en herència de sa mare, amb els compromisos adquirits per ella, les transmetia al seu fill i hereu en qualitat de fideïcomissari.
I declarava que les rendes que s’esdevenguessin de totes les milleres que ell havia fetes a les cases i terres de Felanitx, herència materna, es destinassin a complir la seva voluntat expressada en el seu testament.
A més declarava que havia venut les joies de la seva esposa, regal del matrimoni, amb el seuconsentiment, perquè no hi hagués malentesos futurs.

A pesar d’haver caigut malalt greu, es degué recuperar. En el Dietari de Joaquim Fiol i Estada, llibre delqual parlarem més en el capítol dedicat a n’en Pau Vallbona i Cànaves de Mossa, fill d’en Magí, descriu que dia 14 de març, «a la tarde he asistit a la funció de llisó de punts de cànons que ha dit (ya de antesbachiller) Dn. Joaquim Nicolás Rincón…Li han argumentat Dr. Borràs, Dr. Bestard, Dr. Garau, Dr. Vallbona. Los testants són estats Borràs y Serra. Padrí: Dn. Antoni Bisquerra. Propina, 32 s. Més elmaiol ha dat 12 s. per síndic». I referent a dia 4 d’agost de 1782, en el mateix Dietari està escrit que «ales sinch de la tarde, fent cap el canonge Bisquerra, he asistit a un grau de lleis que se ha conferit a jaume Ignaci Muntaner. Padrí: el Dr. Borràs. Han argumentat Barthomeu Serra, Vallbona, Roca, Bausà. Propina, 12 s. » (cf. Dietari de Joaquim Fiol i Estada. Mallorca 1782-1788, pàgs. 14 i 40).
Tot i morir un mes després, el nostre avantpassat, el Dr. Vallbona, mentre pogué, va seguir complintamb les seves obligacions com a membre del Col·legi de Doctors de la Facultat de Lleis i Cànons de la Universitat Lul·liana.
El nostre biografiat va morir dia 6 de setembre de 1782. I fou enterrat en la tomba familiar del Conventde Sant Domingo, en la Capella de Ntra. Sra. del Roser, dia 7 de setembre (com també ho registre el dietari citat, en la pàgina 46. )