V Generació. En Pere Vallbona, lo pobill (nat el 1674), austriacista, fill d’en Magí Vallbona (1642-1714), i de na Magina Gual (1638-1709)

Del cinquè fill dels esposos en Magí Vallbona i na Magina Vallbona, nada Magina Gual, en tenim informació incompleta, però rellevant, al nostre mode de veure.
En Pere Vallbona, lo pobill, fou batejat a Figuerola dia 25 d’octubre de 1674, amb els noms de pila de Pere Joan francesc. Fou apadrinat per en Pere Gual, d’Esblada, conco matern, i per na Maria Vallbona, de Guialmons, àvia paterna.
Dels llibres parroquials de Figuerola no n’hem trobat més dades sobre ell, excepte que el 1695 apadrinà al seu nebot francesc, fill del seu germà en Magí Joan.
Segurament degué estudiar, amb el recolzament de la família noble dels Boixadors, Comtes de Savallà.

En un article sobre l’austriacisme en el Regne de Mallorca, del professor Josep Juan Vidal, de la Universitat de les Illes Balears, publicat el 2014, ofereix una informació molt interessant sobre la participació destacada d’en Pere Vallbona enla Guerra de Successió a la Corona d’Espanya en el bàndol austriacista. És cert que l’article el presenta com a fill d’en Pau Vallbona. Però és un error. En Pau es casà entorn a l’any 1700, i és impossible que tingués un fill que, l’any 1706, amb motiu de l’arribada del Comte de Savallà a Mallorca com a virrei i representant del pretendent al trono espanyol carles III d’Àustria, tingués un paper tan destacat com li atribuixen els documents trobats.
L’article, escrit en castellà ieditat per Ediciones Universidad de Salamanca, refereix aquesta important notícia sobre en Pere Vallbona, lo pobill:

• «Importantes propagandistas de la causa austriacista en Mallorca fueron Francesc Solá y Guardiola, un catalán, oídor dela Real Audiencia, que fue después nombrado regente de la institución, cuando Mallorca se transfirió al austricismo y Pau Vallbona, administrador de los bienes en Mallorca del Conde de Zavellà y su hijo Pere». El paper jugat per en Pau Vallbona en la causa austriacista serà motiu d’una llarga reflexió quan parlem d’ell. Respectea n’en Pere Vallbona, el seu germà, que com he dit abans és citat erròniament com a fill d’en Pau, l’article afegeix una nota a peu de pàgina que és de la màxima rellevància. Per aquest motiu la transcrivim:
• «14. Pere Vallbona solicitó posteriormente «en atención a las confidencias hizo al Conde de Zavellà e introdujo cartas aconfidentes» el empleo de escribano de cartas reales».
  I cita com a fonts l’Arxiu Històric de Nàpols (AHN, Estado libro994, f. 387, 9 de septiembre de 1710) i l’Archivio di Stato di Napoli, Consiglio di Spagna, Officialium Maioricarum 131, f.28-32 v, 12 de febrero de 1709).
  I acaba la referència a n’en Pere Vallbona afirmant que:
  «El Consejo de Aragón informófavorablemente su solicitud » (cf. Josep Juan Vidal, » El Austriacismo en el Reino de Mallorca. Supporters of ArchdukeCharles of Austria in Majorca «, a Cuadernos dieciochistas, 15, 2014, Ediciones Universidad de Salamanca, pàgs. 170-171).

Al nostre protagonista, així com al seu germà Pau Vallbona, els esperava un brillant futur si la causa austriacista hagués triomfat finalment i hagués guanyat la Guerra de Successió. La seva amistat i fidelitat al Comte de Savallà, pera qui treballaven, i a qui li devien la seva protecció i influències polítiques, els hagués garantit una bona carrera política. Però no fou així. Tant en Pere com en Pau Vallbona es significaren molt a favor de la causa austriacista, i això tingué importants repercusions, tant per a l’un com a l’altre.
Les conseqüències que afectaren directament a Pau Vallbona seran objecte del nostre estudi. De les repercusions sobre en Pere Vallbona l’únic que hem pogut suposar és que seguí al Comte de Savallà en l’imperi austríac, o en el regne de Nàpols, on es guarden els documents citats. En alguns d’aquests llocs hi degué fer la vida. Potser també s’hi casà i tingué una família, de la qual no en tenim cap dada a dia d’avui. Tot això, però, són hipòtesis de treball.
Les darreres notícies documentades sobre el nostre biografiat és que fou el padrí de fonts de la seva neboda Anna vallbona i Terrassa, nada el mes de febrer de 1709, a Ciutat. Allà figura com el «Sr. Pere Vallbona de la Almudayna». Eraen plena Guerra de Successió Espanyola, i potser habitava a casa del Virrei de Mallorca, en el Palau Reial, que aleshores era encara el Comte de Savallà, al servei del qual estava, com el seu germà Pau. El mateix any el Comte deixà Mallorca.

Seguia present a l’illa de Mallorca l’any 1715 perquè va apadrinar una altra neboda seva, de nom Anna Vallbona i Terrassa, nom que li posaren després de la mort de l’altra filla del mateix nom.
I també podem confirmar que encara vivia l’any 1724, doncs en el testament atorgat pel seu germà Pau Vallbona, en poder del notari Valentí Terrers, del 29 de maig de 1724, el testador elegí, entre altres marmessos, «lo Molt Reverent josep Vallbona, Doctor en Teologia, Beneficiat en la Santa Església Catedral de dita Ciutat de Barcelona, Coloma vallbona i Pere Vallbona mos germans».
Aquesta és la darrera notícia documentada sobre el nostre biografiat fins al dia d’avui.
Una vegada més quedam a expenses de noves troballes, que sempre ens fan revivar la il·lusió per a la recerca genealògica del nostre cognom Vallbona.

Retrat del port de la Ciutat de Nàpols, de principis del segle XVIII