El Doctor Pau Vallbona i Gual condemnat per austriacista idesterrat a Vitòria. Condemnes a altres parents i benefactors

En les darreres entrades hem anat preparant el terreny per als pitjors escenaris possibles. Amb lapèrdua de la Guerra en favor de la part contrària dels Borbons, els austriacistes sofriren una fortarepressió. El nostre avantpassat en Pau Vallbona i Gual no en fou una excepció. Va patir les conseqüències per tots els costats. Tan personalment, com ara explicarem, com per la part que lipertocava com a administrador dels béns dels Comtes de Savallà, com per la família política de la sevaesposa. Tots ells destacats austriacistes.
Per una part es pot afirmar que no hi hagué un exili general que afectàs a tots els austriacistesmallorquins, molts dels quals pogueren romandre a Mallorca. El virrei marquès de Rubí, i alguns militarsafins, foren expulsats immediatament i es refugiaren en terres de l’imperi que governava l’antic ArxiducCarles d’Àustria, com a emperador Carles VI.
La major part de la informació que reproduïm en aquesta entrada l’hem trobada recopilada en l’article»Confiscación y secuestro de bienes en el Reino de Mallorca tras la guerra de Sucesión», d’EduardoPascual Ramos, III.17.
Francisco de Castellví, en el seu llibre Narraciones Históricas, de 1997, pàg. 525, fa una llista delsmallorquins més il·lustres que es varen exiliar a terres austríaques, entre ells, «el teniente de la guardiadon Cristóbal Terraza». Com explicarem en una altra entrada, en Cristòfol Terrassa era germà de naMargarida Terrassa i Caldés, muller d’en Pau Vallbona i Gual. I per tant, cunyat del nostre avantpassat.D’en Cristòfol Terrassa en tenim més informació.

També sabem que foren confiscats els béns del Comte de Savallà i d’en Cristòfol Terrassa.

El Comte de Savallà fou l’únic austriacista amb títol nobiliari a qui li confiscaren els béns: «A estaspropiedades habría que añadir las confiscadas en Cataluña al conde de Çavellà, a nombre de su esposala condesa de Çavellà, Dionisia Sureda de Sant Martí de Alanzell, que ascendieron a 24.566 reales devellón» (Aquesta informació es troba citada en un article titulat «Confiscación y secuestro de bienes enel Reino de Mallorca tras la guerra de Sucesión», escrit per Eduardo Pascual Ramos, en la pàg. 8). AlComte de Savallà, a Mallorca, li confiscaren la baronia de Bunyolí, de Pacs i la cavalleria de Pacs.
Per altra part, segons relata Eduardo Pascual en el seu escrit, «El 9 de octubre del pasado año [1718]con Real Despacho D. Miguel Nuñez de Rojas, superintendente general de bienes confiscados, diocomision a D. Pedro Angulo y Velascos, Caballero de la Orden de Calatrava, Oidor de esta RealAudiencia para que entendiese en la confiscación de todos los bienes de los desafectos del Rey en esteReyno. El siguiente se formó el juzgado de confiscados, y a petición del Promotor Fiscal, y con motivode que D. Pedro Andreu, Juan Mesquida mercader, Jayme Antonio Fiol not., Jayme Ferrá, JuanBerenguer Bauça, Cristóbal Terrassa, Sebastián Salom y José Estarás, se hallaban sirviendo en elpartido enemigo de su desafección, que se recibió de orden de dicho Sr. Juez quien en su vista mandócon Auto de 9 de enero de 1719 que se secuestrasen, y embargasen todos los bienes de los referidossujetos. El producto de estos bienes se depositara en la Real Hacienda de este Reyno, corriendose surecaudación al cuydado del Capitan Maura» (Arxiu Municipal de Palma, Mas. 70, vol. V, fol. 95-95v).

L’any 1725 es signà la Pau de Viena, i es retornaren els béns confiscats i segrestats als seus legítimspropietaris. En la llista de persones encarregades de rebre els béns retornats, figura, en primer lloc, «D.Pablo Vallbona, (administrador)», que rebé els béns que havien confiscat al Comte de Savallà. Però en lamateixa llista, també hi figura la seva esposa, «Margarita Terrasa (hermana y heredera)», que va rebreels béns que havien confiscat al seu germà Cristòfol Terrassa. Na Margarida, pel que hi ha escrit enl’informe, era hereva i usdefructuària d’Anna Caldés i donatària, és a dir, la persona que rep la donació,del seu germà Cristòfol Terrassa.
Ara bé, qui realment sortí perjudicat a nivell personal pel final de la guerra és el nostre avantpassatdirecte el Doctor Pau Vallbona i Gual. El maig de 1716 el capità general de Mallorca, Lede, informavasobre unes reunions que es realitzaven en casa de Sebastián Petilles, en aquests termes:
«Memoria de la qué hablaba el capitán general de Mallorca e Ibiza sobre los sediciosos austriacistas en1716. Nota de los sujetos que en 11 de mayo se han desterrado de la Ysla de Mallorca por las vozes ynovedades sediciosas perjudiciales al Real servicio que publicavan». I comença la relació dels noms depersones. Vet’aquí aquell que a nosaltres ens interessa: «El Dr. Pablo Balbona, procurador del Conde deSavalla y Fran. Puch cathalanes desterrados de la Ysla con obligación de presentarse dentro de dosmeses en la Ciudad de Vitoria pena de quinientas libras cada uno» (cf. Eduardo Pascual Ramon,»Confiscación y secuestro de bienes…», pàgs. 13-14).

En la pàgina web www.ixent.org, corresponent al 31 de maig de 1716, hi ha escrit:
«31 de maig de 1716. L’austriacista Pau Vallbona és desterrat a Vitòria pels botifleurs» Aquesta data fouun dia fatídic en la vida del nostre avantpasat remot i la seva família. Aquest dia es degué dictar lasentència d’expulsió, o bé va deixar l’illa camí de l’exili, el Magnífic Doctor Pau Vallbona i Gual.
Amb aquestes dues notícies hem pogut saber que el nostre ascendent hagué de partir a l’exili cap a laciutat de Vitòria, al País Basc. Entre que per una part havien confiscat els béns dels seus senyors, delsquals n’era el procurador general, i l’exili que li varen imposar, la família Vallbona – Gual patí un fortcontratemps del qual els costà recuperar-se. Així ho expressa en el seu testament en Pau Vallbonaquan confessa amb amargura que no pogué pagar la dot a la seva filla Maria, quan contraguématrimoni el 1717, i per això la vol compensar d’alguna manera.
No sabem quan pogué retornar a Mallorca el nostre biografiat, però l’any 1724 féu testament davant elnotari, a Palma, pel que sabem que feia uns anys que havia tornat.
El mateix article citat aporta una relació dels béns segrestats pel govern de Felip V en el Regne deMallorca. Entre d’altres, diu:
«Censales y alodios del conde de Çavellà.
Propiedades:
1. 17 censales en Palma, 2 en Muro, 1 en Banyalbufar, 1 en Binissalem, 2 en Buñola, 1 en SantaMargarita, 1 en Valldemossa, 1 en Esporlas, 3 en Montuiri, 10 en Sóller. En total 1.440 libras, 18 sueldosy 7 dineros.
2. 9 alodios que suman 282 librs, 19 sueldos y 2 dineros.
Total: 2.034 libras, 6 sueldos, 10 dineros». «Venta de los animales del Conde de Çavellà Felanitx
2 machos pelo rubio (de 1 y 2 años), 1 burra, 1 burra, 1 burro de dos años, 39 corderos, 1 carnero. Total,111 libras, 9 sueldos.» Aquest bestiar fou confiscat al Comte de Savallà i venut dia 11 de febrer de 1719a Sebastià Obrador, Conco, a la plaça de Sant Antoni, per ordre del jutge de béns confiscats Pedro deAngulo y Velasco.

A n’en Cristòfol Terrassa i Caldés, cunyat d’en Pau Vallbona i Gual, li confiscaren: «Propiedades:
1. Censo de 30 libras sobre la posesión de Son Terrassa (Felanitx). Total: 209 libras».
Per acabar direm que tots els béns que confiscaren als seus propietaris pel fet d’haver pres part activaen la causa austriacista foren entregats a altres persones amb l’obligació de pagar un lloguer. El 1725els foren retornats tots els béns confiscats i segrestats als seus llegítims propietaris, com hem dit, peròsense cap tipus d’indemnitzatció pels danys i perjudicis ocasionats durant els anys que els retinguerenconfiscats.