Final de la Guerra de Successió. La invasió de les tropesborbòniques per les terres del Doctor Pau Vallbona i Gual (15de juny de 1715)

Dia rere dia els partidaris del rei Felip V de Borbó anaven guanyant terreny. A partir de l’elecció del’Arxiduc Carles d’Àustria (1685-1740), Carles III, com a emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, amb el nom de Carles VI, l’any 1711, les potències estrangeres aliades deixaren de donar-li suport. Al final es firmà el Tractat de Pau d’Utrech, l’11 d’abril 1713, pel qual el rei Felip V fou reconegut per tots els països com a rei d’Espanya, així com per la major part del territori peninsular de la Corona hispànica. Només alguns territoris, com Catalunya, Mallorca i Eivissa restaren fidels a les pretensionsde l’emperador.

Després d’una llarga resistència, Catalunya anà perdent places fins a quedar només Barcelona que seguia resistint el setge amb l’ajuda enviada des de Mallorca pel virrei Josep Antoni de Rubí i de boixadors, successor del comte de Savallà com a governador de l’illa. Però no pogueren resistir més, i finalment Barcelona caigué baix les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714. Aleshores ja noméscontinuaren resistint les illes de Mallorca i d’Eivissa.

Des de la caiguda de Barcelona, l’atac contra Mallorca era qüestió de temps. A la fi, el 15 de juny de1715, una esquadra francesa, amb un exèrcit de 12.000 homes comandats per François Bidal d’Aspheld, el cavaller d’Aspheld com serà recordat per a la posteritat, desembarcà a les costes de Cala Llonga(Santanyí) i Cala Ferrera (Felanitx). Allà tingué lloc la batalla de Calonge, on s’enfrontaren les tropesborbòniques amb la resistència que trobaren dels austriacistes. D’allà marxaren fins a Felanitx, de felanitx a Alcúdia, i finalment es dirigiren a la Ciutat de Mallorca. El marquès de Rubí, darrer virrei austriacista, resistí fins a la capitulació de Palma, dia 1 de juliol de 1715. Les tropes borbòniquesentraren a la capital deu dies després. A continuació fou ocupada Eivissa.
De la batalla de Calonge n’hem fet memòria recentment quan, amb motiu de la commemoració deltricentenari, es publicaren interessantíssimes aportacions, que no reproduiré aquí. A elles em remet.

Del que sí volem deixar constància és que amb el desembarcament a Cala Llonga, la batalla de Calonge, i l’avanç dels borbònics cap a Felanitx, les tropes invasores necessàriament hagueren de passar i tenir els primers enfrentaments bèlics en les terres de l’antiga possessió de Calonge, part de la qual havia adquirit el nostre avantpassat els darrers deu anys. Segur que en sortí ben perjudicat pels seus interessos patrimonials. Poc després, el Doctor Pau Vallbona sofrí les greus conseqüències delsperdedors de les guerres, com explicarem en la pròxima entrega. Si no vols taça, taça i mitja.

Gravat de l’època sobre la flota borbònica, a les ordres del cavaller d’Aspheld, que invadiren Mallorca, desembarcant a Cala Llonga(Santanyí), el 15 de juny de 1715.

⌂ Inici
Scroll al inicio