La Guerra de Successió Espanyola i el Doctor Pau Vallbona,austriacista

En l’època que narram en aquest punt, als inicis del segle XVIII, esclatà en el Regne d’Espanya la Guerrade Successió a la Corona Espanyola (1702-1714), en la qual tant de protagonisme tingué el nostreancestre el Doctor Pau Vallbona i Gual.
S’enfrentaren dos pretendents al trono espanyol: el rei Felip V de Borbó, francès, per una part; i l’ArxiducCarles d’Àustria, que fou reconegut per alguns territoris com el rei Carles III, per l’altra. Algunes partsdel Regne d’Aragó, sobretot el Principat de Catalunya i el Regne de València, optaren per la causaaustriacista, defensant els drets successoris de l’Arxiduc Carles d’Àustria.
El comte Joan Antoni de Pacs-Boixadors i de Pinós (1672-1745), cinquè comte de Savallà, cinquèmarquès d’Anglesola, vescomte de Rocabertí i baró de Vallmoll i de Bunyolí, cap de la noble família delsPacs-Boixadors per a qui treballava el nostre avantpassat, i que eren tots dos de la mateixa edat,prengué part molt activa en la Guerra de Successió a favor de Carles III, l’Arxiduc Carles d’Àustria. El1706 participà en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic. No hi ha dubte que els membres dela nostra família Vallbona mantingueren la seva absoluta fidelitat al seu senyor, particularment elsgermans Pau i Pere Vallbona.
El 1706 les illes de Mallorca i d’Eivissa, que fins aleshores s’havien decantat per la causa borbònica,canviaren de bàndol i passaren a l’austriacisme. A finals de setembre de 1706 la flota anglo-holandesacomandada per l’almirall Leake, coincidint amb la presió interior dels austriacistes, promogué ladeposició de Felip V i la proclamació de Carles III com a nou rei. Tant Eivissa com Ciutat de Mallorcavan capitular sense tirar cap canonada.

Qui tingué un paper fonamental en el transferiment de Mallorca a la causa austriacista fou el nostreavantpassat Pau Vallbona i Gual, tal com va denunciar el marquès de San Felipe, en el seu llibreComentarios de la guerra de España e historia de su Rey Phelipe Quinto el Animoso, desde el principiode su reynado hasta el año de 1725, publicat l’any 1725 per un destacat borbònic. Com és sabut, lahistòria sempre la conten els vencedors, i sovint en clau propagandística. Doncs bé, el noble VicenteBacallar i Sanna (1669-1726), marquès de San Felipe, borbònic, per exalçar la figura del rei Felip V deBorbó i els seus partidaris, i al mateix temps desprestigiar als partidaris del rei Carles III d’Àustria, donàla seva versió de la rendició de la Mallorca borbònica a l’austriacisme de la següent manera:
«Havia fomentado mucho tiempo antes esta conjura en Palma, Capital del Reyno, Don Juan Antonio Bojadors, Conde de Saballá, Catalán; pero hombre de grande autoridad en Mallorca, por el ilustre, yantiguo Mayorazgo de la Casa-Paz, que posee en aquella Isla. Valióse para esto de Don Francisco Sola,Juez más antiguo en aquella Real Audiencia, y del Doctor Pablo Balbona, Administrador de su hacienda…» (cf. Comentarios de la guerra de España… Tomo I, pàg. 225).

Més clar, aigua. El Doctor Pau Vallbona, el nostre ascendent, va jugar un paper clau en el canvi de partita Mallorca. D’aquesta manera es converteix en un personatge de rellevància històrica. Ell, amb el seugermà Pere Vallbona, es significaren molt aquells primers anys de la Guerra de Successió fent unatasca de conscienciació i treball clandestí, sempre a les ordes, i seguint les instruccions, del Comte deSavallà. I hem de reconèixer que la seva missió per la causa fou molt efectiva perquè, en venir aMallorca l’armada del bàndol austríac, el setembre de 1706, trobà que la majoria dels nobles i clerguesde l’illa els van rebre amb els braços oberts i sense vessar sang.
Aquesta acusació que fa contra el nostre avantpassat el marquès de San Felipe devia estar benmotivada, perquè provocà greus conseqüències al nostre avi, que seran ocasió d’altres entrades. A més,el seu germà Pere les confirmà quan va sol·licitar «en atención a las confidencias hizo al Conde deZavellà e introdujo cartas a confidentes» el càrrec d’escrivà de cartes reials, com ja informàrem quanparlàrem del germà del nostre cappare (cf. Josep Juan Vidal, «El austriacismo en el Reino de Mallorca»,a Cuadernos dieciochistas, 15, 2014, pàgs. 170-171).

El marquès de San Felipe excusa el fracàs del darrer virrei de Mallorca nomenat pel rei Felip V, BaltasarEscrivà de Híxar, III Comte d’Alcúdia, dient que «no consiguió apagar la sedición austriacista porque losocultos emisarios de Cataluña y del Reyno de Valencia la mantenían viva porque sabían havia de venirla Armada enemiga mandada por el general Lach» (cf. Comentarios de la guerra de España… , Tom I,pàg. 255).
Aquest comentari del marquès és una prova més de la ràbia que tenien els borbònics contra els»ocultos emisarios de Cataluña», entre els quals hi contaven els nostres parents en Pau Vallbona i Gual iel seu germà Pere Vallbona. Serà qüestió de temps fer-los pagar l’ofensa rebuda.
El transferiment a l’austriacisme de Mallorca es degué viure amb gran alegria en el sí de la familia d’enPau Vallbona. I més encara quan el seu senyor, el Comte de Savallà, fou nomenat virrei de Mallorca(1706-1709). Però núvols negres sortien a l’horitzó, perquè a la resta de l’Estat espanyol qui guanyavaterreny era el rei Felip V de Borbó i els seus partidaris.
A títol anecdòtic direm que el marquès de San Felipe, tot i ser molt lletrat, tenia molta facilitat pertraduir al castellà els noms propis tal i com li sonaven a ell, i tan tranquil. Després de segles de tenir elllinatge Vallbona la nostra família de sobte és castellanitzat i traduït per «Pablo Balbona». No serà ladarrera vegada que ens trobarem amb aquest fet.